🎓 El pasado 25 de junio de 2025 tuve el honor de ser la madrina —junto a la Dra. Karine Rivas Guzmán— de la promoción 2024‑2025 del Grado de Pedagogía de la Facultat d’Educació, en el bellísimo Paranimf del Edificio Histórico de la Universitat de Barcelona. Fue un momento de celebración, complicidades y futuro compartido con un grupo de alumnas y alumnos que le han dado sentido a todo.
Para mí fue un día realmente especial, y por eso me hace ilusión compartirlo aquí con vosotras y vosotros: en esta entrada podéis ver el vídeo de mi discurso y leer la transcripción íntegra —primero en català (lengua en la que lo pronuncié) y después en castellano.
Mi primer agradecimiento es para la promoción 2024‑2025; y también para ti, que ahora lees y compartes este momento desde el blog.
Versió original (català)
Estimats alumnes, m’heu fet molt feliç permetent-me ser avui aquí. Gràcies.
Però el fet és que això, avui, no va de mi, sinó de vosaltres.
Permeteu-me compartir amb vosaltres quatre reflexions que considero essencials ara que esteu a punt d’encetar un nou camí. Totes elles neixen de la meva experiència professional de gairebé trenta anys com a pedagoga.
El primer que em surt del cor és dir-vos que sapigueu que esteu en el lloc correcte. I és que heu triat una de les professions més maques que existeixen.
Veureu, el propòsit professional és quelcom que guia les persones al llarg de la seva trajectòria laboral. I aquest propòsit professional inclou diversos elements: els valors que ens acompanyen, l’impacte que generem i el perquè treballem cada dia (el «para qué» en castellà).
Nosaltres tenim la sort de tenir un dels millors propòsits professionals que existeixen: ser presents en l’educació i la formació de les persones, de totes les persones, en tots els seus moments vitals i en qualsevol dels contextos on es desenvolupen com a persones.
Portar la nostra mirada pedagògica arreu, la nostra mirada de creixement, la nostra capacitat de mirada ampla per poder transformar els contextos, la confiança en les persones i en les seves possibilitats, és una fortuna que no sé si ara mateix podeu arribar a veure.
I dels nostres valors, què me’n dieu? La pedagogia és sinònim d’empatia, d’inclusió, de justícia social, de transformació i d’autonomia.
Així que camineu, camineu sempre amb el cap ben alt i sentiu-vos sempre orgullosos i orgulloses de la vostra professió; segurs i segures que heu triat bé i que la nostra proposta de valor humana en aquest món tan, tan tecnificat és més viva que mai.
Després, deixeu-me afegir quelcom que m’ha ajudat tots aquests anys de camí professional: no deixeu mai de preparar-vos.
La Universitat de Barcelona us ha donat els ciments —que no són pocs—, però ara sereu vosaltres qui els haureu de reforçar i cuidar al llarg de tot el camí que teniu per davant.
El món on us tocarà caminar va molt ràpid i nosaltres, els pedagogs i les pedagogues, hem de ser els primers que ens hi pugem.
Veureu, fa uns anys la revolució digital ja ens va canviar molt el context, els reptes educatius/formatius i la manera com havíem d’acompanyar les persones.
I ara, la Intel·ligència Artificial ja està sent un nou disruptor que, pel que diuen els experts, possiblement suposarà un canvi més gran que la revolució digital. Fixeu-vos: vau començar el grau sense IA i avui tots i totes ja la tenim a les mans.
(Per cert, aquest discurs no l’he fet amb ChatGPT… encara que sí que l’utilitzo per a moltes tasques en el meu dia a dia).
Bé, com us deia, els pedagogs i les pedagogues hem de ser els primers i les primeres a entendre com avança tot plegat, en fer una avançada per poder explorar els nous terrenys, en preparar-nos per entendre’ls i després venir de tornada per inspirar a tota la resta perquè hi vagin i que abordin el canvi amb mentalitat de creixement, amb les eines necessàries i amb la confiança que algú —un pedagog o una pedagoga— hi ha estat abans i haurà dissenyat un bon camí per ajudar-los a donar el salt.
Com a tercera reflexió, hi ha un altre punt que em sembla essencial: no us conformeu amb un exercici professional correcte. Procureu donar sempre el millor de vosaltres. Cada vegada que busqueu l’excel·lència en allò que feu, estareu honrant la vostra professió. La nostra professió.
I per tancar, dir-vos que en aquesta etapa que ara se us obre —ja com a professionals— hi ha moltes més oportunitats de les que us imagineu. Però cal que truqueu a totes les portes… i que les obriu.
No deixeu cap porta sense picar, ni cap ocasió sense explicar, a tort i a dret, la vostra visió del món, allò que sabeu i el que sou capaços de fer amb el que sabeu.
Així que ja ho veieu.
Amb el cap ben alt,
amb la certesa que encara queda molt per saber
i amb l’ambició de ser sempre la vostra millor versió…
camineu per aquest camí: el vostre.
Tots i totes vosaltres traçareu el vostre camí,
segons les vostres necessitats i motivacions.
Però el més important és que no camineu per caminar:
sigueu sempre conscients de cada pas que feu
i de com aquest pas us acosta a ser…
la pedagoga o el pedagog que imagineu.
Gràcies.
Sempre estareu en el meu cor.
María Alicia Linares Roger
………………………………………………………..
Versión en castellano
Queridas alumnas, queridos alumnos, me habéis hecho muy feliz al permitirme estar hoy aquí. Gracias.
Pero lo cierto es que esto, hoy, no va de mí, sino de vosotras y vosotros.
Permitidme compartir con vosotras y vosotros cuatro reflexiones que considero esenciales ahora que estáis a punto de emprender un nuevo camino. Todas ellas nacen de mi experiencia profesional de casi 30 años como pedagoga.
Lo primero que me sale del corazón es deciros que sepáis que estáis en el lugar correcto. Y es que habéis elegido una de las profesiones más bonitas que existen.
Veréis, el propósito profesional es algo que guía a las personas a lo largo de su trayectoria laboral. Y ese propósito profesional incluye varios elementos: los valores que nos acompañan, el impacto que generamos y el porqué trabajamos cada día (el «para qué»).
Tenemos la suerte de contar con uno de los mejores propósitos profesionales que existen: estar presentes en la educación y la formación de las personas, de todas las personas, en todos sus momentos vitales y en cualquiera de los contextos en los que se desarrollan como personas.
Llevar nuestra mirada pedagógica a todas partes,
nuestra mirada de crecimiento,
nuestra capacidad de mirar con amplitud para poder transformar los contextos, la confianza en las personas y en sus posibilidades,
es una fortuna que no sé si ahora mismo alcanzáis a ver.
¿Y qué me decís de nuestros valores? La pedagogía es sinónimo de empatía, de inclusión, de justicia social, de transformación y de autonomía.
Así que caminad, caminad siempre con la cabeza bien alta y sentíos siempre orgullosas y orgullosos de vuestra profesión; seguras y seguros de que habéis elegido bien y de que nuestra propuesta de valor humana en este mundo tan, tan tecnificado está más viva que nunca.
Después, dejadme añadir algo que me ha ayudado todos estos años de camino profesional: no dejéis nunca de prepararos.
La Universitat de Barcelona os ha dado los cimientos —que no son pocos—, pero ahora seréis vosotras y vosotros quienes tendréis que reforzarlos y cuidarlos a lo largo de todo el camino que tenéis por delante.
El mundo por el que os tocará caminar va muy rápido y nosotros, los pedagogos y las pedagogas, tenemos que ser los primeros en subirnos.
Veréis, hace unos años la revolución digital ya nos cambió mucho el contexto, los retos educativos/formativos y la manera en que debíamos acompañar a las personas.
Y ahora, la Inteligencia Artificial ya está siendo un nuevo disruptor que, según dicen las personas expertas, quizá suponga un cambio aún mayor que la revolución digital. Fijaos: empezasteis el grado sin IA y hoy todas y todos la tenemos en las manos.
(Por cierto, este discurso no lo he escrito con ChatGPT… aunque sí lo utilizo para muchas tareas en mi día a día).
Bien, como os decía, los pedagogos y las pedagogas debemos ser los primeros y las primeras en entender cómo avanza todo esto,
en hacer una avanzadilla para poder explorar los nuevos terrenos,
en prepararnos para entenderlos,
y después volver para inspirar al resto a que también vaya,
y que aborden el cambio con mentalidad de crecimiento,
con las herramientas necesarias,
y con la confianza de que alguien —un pedagogo o una pedagoga— ha estado antes
y habrá diseñado un buen camino para ayudarles a dar el salto.
Como tercera reflexión, hay otro punto que me parece esencial: no os conforméis con un ejercicio profesional correcto. Procurad dar siempre lo mejor de vosotras y vosotros. Cada vez que busquéis la excelencia en lo que hacéis, estaréis honrando vuestra profesión. Nuestra profesión.
Y para cerrar, deciros que en esta etapa que ahora se os abre —ya como profesionales— hay muchas más oportunidades de las que imagináis. Pero hace falta que llaméis a todas las puertas… y que las abráis.
No dejéis ninguna puerta sin llamar,
ni ninguna ocasión sin contar, por todas partes —a diestro y siniestro—,
vuestra visión del mundo,
lo que sabéis,
y lo que sois capaces de hacer con lo que sabéis.
Así que ya lo veis.
Con la cabeza bien alta,
con la certeza de que aún queda mucho por saber,
y con la ambición de ser siempre vuestra mejor versión…
caminad por este camino: el vuestro.
Todas y todos trazaréis vuestro camino,
según vuestras necesidades y motivaciones.
Pero lo más importante es que no caminéis por caminar:
sed siempre conscientes de cada paso que dais
y de cómo ese paso os acerca a ser…
la pedagoga o el pedagogo que imagináis.
Gracias.
Siempre estaréis en mi corazón.
María Alicia Linares Roger





