És l’empatia una fortalesa que transforma equips o una debilitat que ens fa vulnerables? La resposta pot no ser tan senzilla, així que et proposo explorar-ho avui amb mi.
Per a centrar una mica més la pregunta, m’agradaria distingir entre dos tipus d’empatia. L’emocional, que és quan et connectes emocionalment amb l’altra persona, i la cognitiva, que és més racional i que es refereix a posar-se en les “sabates mentals” de l’altra persona. Ens permet entendre els seus pensaments, les seves motivacions i raonaments. Avui potser em centraré més en la segona, encara que potser caldria pensar si emoció i raó realment poden dividir-se.
Què frena l’empatia en les organitzacions?
L’empatia organitzacional és un procés humà que es dona entre persones. Però són moltes les barreres que no permeten que aquest procés funcioni. En el personal, el com som, les nostres motivacions, la nostra perspectiva de les situacions i, en definitiva, els nostres judicis davant la resta del món. En l’organitzacional també existeixen barreres que no ajuden al fet que flueixi l’empatia: la maleïda jerarquia, els contextos complexos, la càrrega de treball, les inèrcies, etc. i segur que em deixo alguna clau que tu pots identificar de manera precisa segons en l’organització en la qual treballis.
Les condicions de Allport
La hipòtesi del contacte del psicòleg Gordon Allport proposa que, a més contacte i proximitat amb altres persones, menys judici i més empatia. Allport va desenvolupar aquesta teoria ni més ni menys que per a actuar en contextos amb grans diferències identitàries, socials i culturals.
Si ens emportem la seva hipòtesi al context organitzacional, podríem arribar a afirmar que el contacte entre persones és una condició sine qua non perquè es doni l’empatia entre professionals. Ara bé, Allport defineix quatre condicions perquè la seva hipòtesi funcioni: la primera, l’absència de jerarquia, la segona, tenir una fita comuna clara, la tercera, ha d’haver-hi cooperació interdisciplinària, i finalment, i potser la més important, ha d’haver-hi un suport institucional.
Em pregunto: Estem creant en les organitzacions les condicions perquè es doni l’empatia entre les persones dels equips?
Entrenar l’empatia
L’empatia és una habilitat sòlida que pot i ha d’entrenar-se com qualsevol altra. Amb el temps, personalment, m’he adonat que el millor gimnàs per a la meva empatia és quan s’enfronta a una altra persona que pensa diferent de mi. I és que és en aquest moment quan toca aturar el temps, reconèixer les meves barreres personals, deixar-les a un costat i obrir-me a la perspectiva, motivacions, circumstàncies i necessitats de l’altra persona. Perquè a més, per a arribar a empatitzar, es necessita temps, temps per a aprofundir, que és el que ens permetrà realment conèixer i entendre a l’altra persona.
La proposta
La meva proposta avui amb aquesta reflexió és proposar-te que lideris una cadena d’empatia en la teva organització. On guanyin les persones i també guanyin els equips. Però sense oblidar-te de les condicions de Allport, perquè a l’empatia cal donar-li el seu espai creant aquests temps compartits on persones de diferents equips treballin juntes amb el propòsit comú de resoldre un repte complex que tingueu sobre la taula.
No oblidis, que les persones que desenvolupen l’empatia acaben sent millors comunicadores, bones estrategues i líders més inspiradores. Les seves xarxes creixen, reben major reconeixement i enfronten el futur amb més optimisme. I, en general, les organitzacions que treballen l’empatia desenvolupen solucions més significatives, duradores i inclusives. Perquè empatitzar no és un acte individual, és un procés col·lectiu que enforteix.
L’empatia : Fortalesa o Debilitat? L’empatia no és una debilitat ; és una força col·lectiva que impulsa la innovació, transforma persones i eleva l’impacte dels equips. Estàs llesta per a liderar amb empatia?
