Des de la meva experiència a l’aula, i amb la passió de qui busca innovar i transformar l’aprenentatge, avui vull compartir les meves reflexions sobre els canvis necessaris a les nostres aules.
Si ets docent, m’agradaria que tinguessis en compte que jo imparteixo classe en la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i que parlo des de la meva experiència personal en aquests últims anys, amb la vocació d’il·lustrar el que jo estic veient i compartir amb altres professionals per a generar coneixement compartit.
M’agradaria explicar-te que el meu 2025 laboral va començar bonic. Vaig tenir la sort d’arrencar gener visitant la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. Has estat alguna vegada en aquesta Facultat? La veritat és que és preciosa.
Aquest cop vaig ser-hi per a impartir un curs a un grup de profes universitaris amb motivació i determinació per continuar millorant la seva pràctica docent. Van venir de la Facultat d’Infermeria, Química, Biologia, Geografia i Història, Farmàcia, Economia i Empresa, Educació i Belles Arts. Vam tenir la sort de poder aprofitar l’aturada de classes universitàries per a compartir tres jornades on vam poder conèixer la metodologia Design Thinking, endinsar-nos en cadascuna de les seves etapes i, el més important, compartir i reflexionar sobre com aquest tipus de metodologies pot emportar-se a les nostres aules universitàries per a aconseguir impactar en el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes.
Así que de todo lo que allí vivimos, aprendimos y reflexionamos, que fue mucho, me gustaría traer aquí una parte. Y es la que hace referencia a los objetivos docentes que en la enseñanza superior deberíamos tener, sea cual sea nuestra especialidad.
La Universitat com un espai connectat amb el món exterior
Imagina una aula universitària: aldarull, la professora entra, tanca la porta, es fa un relatiu silenci i comença la classe. No obstant això, encara que tanquem la porta, les aules no estan aïllades del món exterior. Al contrari, en elles es reflecteixen i conviuen els canvis socials i culturals, la irrupció de les tecnologies emergents, les crisis ambientals i humanitàries, així com la polarització política, entre altres fenòmens.
Com són els i les alumnes que tenim a classe?
Per molt apassionats que siguem de la tecnologia, la veritat és que les i els alumnes que tenim a classe han crescut immersos en un entorn digital des de la seva infància. Això els ha permès desenvolupar una relació més natural amb les tecnologies emergents, facilitant-los tant la comprensió del seu funcionament com la seva ràpida adaptació a l’ús quotidià.
Des de la meva perspectiva, aquesta familiaritat amb la tecnologia, els predisposa a integrar i desenvolupar aquestes eines de manera creativa, sempre que comptin amb una educació tecnològica adequada, accés a recursos de qualitat i un acompanyament que fomenti el seu ús responsable.
A més, la seva comprensió global del món és significativament major que la que teníem a la seva edat. I la seva exposició a diverses cultures des de la infància els ha permès desenvolupar una consciència més profunda de la diversitat cultural existent, la qual cosa els permet enriquir la seva perspectiva i la seva capacitat per a adaptar-se a entorns multiculturals.
Encara que en totes les generacions hi ha excepcions, la veritat és que les persones que tenim a classe mostren un interès creixent per qüestions com l’emergència climàtica i les urgències socials. Aquest interès es reflecteix de manera tangible en les seves decisions de consum, optant cada vegada més per productes i serveis que promoguin la sostenibilitat i la justícia social.
Sigui com sigui, el que és segur és que a ells i elles els hi tocarà liderar la transició cap a un món més sostenible i socialment més just.
Per això, potser és moment de fer un pas endavant com a docents. Hem de començar a revisar la nostra mirada sobre aquesta generació, reconeixent el seu potencial i recolsant-los en el camí que hauran de recórrer. Les generacions anteriors no els hi hem deixat, precisament, un món senzill. Més aviat, tot el contrari: els hi deixem un planeta on s’han malbaratat recursos, on la pau ha estat subestimada, i on ens hem distret resolent qüestions trivials, mentre els grans drames humans romanen amagats sota la catifa de les nostres consciències.
I llavors, com els ajudem?
Som a temps. Per a començar, hauríem de fer el possible per posar a les seves mans les quatre competències estratègiques i transversals que segur necessitaran en el seu futur més pròxim, sigui el que sigui la seva professió, sector o repte al qual s’enfrontin: tenir i aplicar el pensament crític en el procés d’anàlisi d’oportunitats i reptes; ser capaços d’usar la creativitat aplicada a la resolució de problemes; saber treballar en equip interdisciplinari; finalment, tenir competències d’autolideratge i lideratge per a portar tot avanci i fins al final.
Quin hauria de ser el nostre rol com a docents?
Les aules universitàries semblen un lloc idoni per a deixar tot aquest llegat. No creus? Llavors, si tornem a aquest moment en què tanquem la porta de classe per a calmar l’aldarull i començar la nostra classe, hauria d’estar passant el següent, sota el nostre lideratge:
1️⃣ Crear condicions per a un aprenentatge significatiu:
Enrere van quedar aquestes classes magistrals on el senyor contingut i el senyor professor eren el centre. Ara, en el centre estan els alumnes i el seu procés d’aprenentatge. És la nostra responsabilitat, facilitar que es donin les condicions, tant tangibles com intangibles, perquè aquest aprenentatge es doni de manera efectiva.
2️⃣ Prioritzar els objectius competencials.
Aquests haurien de ser centrals en la nostra docència. No podem limitar-nos a objectius d’aprenentatge basats únicament en l’adquisició de continguts. Hem de trobar la manera, cadascun des de la seva la nostra especialitat, d’oferir als estudiants oportunitats per a desenvolupar aquestes competències estratègiques que necessitaran en el seu futur.
3️⃣ Acompanyar la professionalització dels estudiants.
És clar que estem formant persones, però també hem de preparar-les com a futurs professionals en un context laboral convuls.
És crucial ajudar-los a comprendre quin podria ser la seva proposta de valor com a professionals, quin serà el seu possible impacte, i a explorar els possibles escenaris i reptes que es trobaran en les seves trajectòries laborals.
4️⃣ Ser un model viu d’ètica professional.
L’ètica professional no hauria de delimitar-se a un “tema” d’un dia en una classe. Com a docents, som professionals, i consegüentment, hem de ser model de l’ètica professional en el nostre sector. Això cobra especial importància en un món cada vegada més tecnificat i on el perill de confondre el possible amb el “tot val” és real. I no, no tot val.
5️⃣ Integrar els objectius d’aprenentatge específics de cada especialitat
Per descomptat, els objectius d’aprenentatge vinculats al coneixement de cada disciplina o àmbit són fonamentals. Però han d’estar emmarcats en una visió més àmplia que inclogui tots els aspectes esmentats anteriorment. Només així aconseguirem una formació veritablement integral.
Amb aquest marc clar dels nostres objectius com a professor o professora és quan ens hem de posar a la feina per innovar en la nostra pràctica docent. I és aquí on metodologies com el Design Thinking, o tantes altres, es poden convertir en grans aliades que, portades al context de l’aula, ens poden ajudar a augmentar la consecució dels objectius que he mencionat abans.
La inspiració, el toc final ✨
Per finalitzar, no m’agradaria deixar de parlar d’un últim ingredient, per mi clau, que és la “inspiració”. La nostra labor docent sempre hauria de tenir grans dosis d’ella. La inspiració ha d’estar en les nostres paraules, comportaments i actituds.
La motivació hauria de ser la benzina perquè el nostre alumnat pugui caminar el camí de convertir-se en grans professionals. La visió de tot allò que podran arribar a ser i impactar. Crec fermament que en la mesura que els ajudem a projectar-se al futur, podrem treballar amb alumnes amb passió per reptar-se, aprendre i créixer.
L’aula com un reflex del món
I clar que el context universitari no és un camí de roses i hi ha restriccions, recursos limitats, visions diferents, etc. Però és que és justament allà on el nostre alumnat anirà a parar. L’aula no és un lloc desconnectat del món. L’aula és el món i hem de liderar-la com a tal.
Llavors, et sumes a revolucionar les aules universitàries?
