M’encanten els JJOO. Des que era petita. Sempre hi ha històries que m’emocionen. I aquests jocs de París no van ser una excepció. Tot va començar amb una preciosa cerimònia d’inauguració, de la qual no em vaig perdre ni un sol minut, i que va tenir un fermall d’or amb la meravellosa Celine Dion. Però de totes aquestes històries que van succeir, avui volia parlar-te d’una altra dona que em va atrapar per complet. Ella és l’atleta australiana Nicola Olyslagers. Els seus salts d’alçada, el seu somriure ple abans de saltar i el seu curiós journal em van atrapar, tant a mi com a les càmeres de mig món.
Si no és la primera vegada que passes per un dels meus articles, ja saps que, com a bona Pedagoga i amant de les estratègies noves i efectives, he escrit anteriorment sobre la metacompetència Learnability i sobre algunes estratègies per a cultivar-la. Que contenta em vaig posar aquest estiu quan vaig descobrir a Nicola i al seu journal de learnings!
El seu primer diari amb 8 anys
Ella des de molt petita és saltadora d’altura i al cap de vuit anys ja escrivia un petit diari. Va ser llavors quan, en mode de poesia, va escriure un dels seus somnis més preuats. Desitjava anar algun dia als JJOO i saltar els 2,00 metres. En aquesta època, el rècord a Austràlia, el seu país natal, estava en 1,98 metres i a tan primerenca edat ja va sentir l’ambició per superar-lo algun dia.
Des de llavors, Nicola ha treballat intensament i actualment, després de la seva medalla de plata a Tòquio i una altra a París, és una de les saltadores d’altura més rellevants del panorama mundial. Jo, des que la vaig veure per la televisió, vaig voler investigar una mica més sobre ella. En més d’una de les seves entrevistes, fa valdre la seva constància com un dels pilars dels seus èxits esportius, encara que coincidiràs amb mi que probablement aquest és un secret a veus dels esportistes olímpics de tots els temps.
El tarannà de Nicola
Nicola l’acompanya alguna cosa més que la constància: el seu tarannà (paraula que engloba la manera de ser o fer d’una persona en la llengua catalana). El seu tarannà ha fet que la seva persona es faci viral i traspassi el tartà de l’estadi per a omplir tota mena de mitjans de comunicació del món. Ella té el curiós costum de, just en acabar de saltar, dirigir-se ràpidament on té guardades les seves coses, asseure’s i escriure en el seu famós quadern.
Explica que va començar a utilitzar el journal en el 2019. Es va adonar que, durant les competicions, vivia molt intensament les emocions i tot el que feien la resta de les saltadores. Així que va començar a fer-ho sevir com una estratègia efectiva per a centrar-se en ella, en el seu propi procés d’aprenentatge, i en la seva evolució com a atleta.
El journal de Nicola
En el seu journal té detallat tots els elements de la seva pràctica de salt. I cada vegada que executa un, sigui en un entrenament o en una competició, just després de saltar, posa una nota sobre 10 a cadascun d’aquests elements. Això li permet fixar amb la vivència molt fresca el que més li ha agradat de la seva execució i, a la vegada, tenir clar en què ha de progressar la pròxima vegada. Fins i tot en el salt que li va donar la seva primera medalla olímpica, a Tokio, entre llàgrimes, es va asseure a escriure. Mai oblida els bons costums.
A ella la mou el convenciment que encara pot ser millor. Ella sempre vol donar el màxim, però al seu torn també sap que res s’acaba allà, en aquest salt o aquesta competició. És conscient que és un atleta en creixement constant i que deu, pot i vol continuar millorant.
Per cert, una dada curiosa és que la Nicola sempre deixa que les càmeres gravin i fotografiïn el contingut del seu quadern, encara que contingui els secrets per a aconseguir l’èxit del seu pròxim salt.
El legado de Nicola
Així que, ja veus, em va captivar aquesta dona. El seu somriure i el seu carisma. La seva constància. junta rho o tot separat? La seva passió per ser millor. El seu «somiar en gran» i alhora la seva senzillesa. Els seus quasi inexistents complexos en fer pública la seva fe en Déu. I les seves grans frases com «la teva performance no determina el teu valor»
Hi ha persones que fan del seu treball una cosa tan especial que arriben a traspassar disciplines i fronteres. El llegat de Nicola va més enllà del tartà i del salt d’alçada. Ella representa tota una filosofia de vida que de moment, li està permetent gaudir de l’elit esportiva i amb el temps veurem què li oferirà el futur. De moment, nosaltres, podem apropar-nos a ella i deixar-nos inspirar pel seu tarannà.
“A learning process is the most beautiful thing”. Nicola Olyslagers
Bonus track
No m’agradaria deixar-me en el tinter a un altre personatge del salt d’alçada que segur que ja coneixes. L’atleta Dick Fosbury, qui va batre el rècord olímpic i va guanyar la medalla d’or en els JJOO de Mèxic’68 amb el seu «Fosbury Flop». Encara que no ho va inventar ell, sí que se li atribueix la seva popularitat. En el ’68 li deien boig i ara tots utilitzen el seu mètode
Quan les fites són cada vegada més altes, cal fer servir noves maneres. No és veritat? I què tindrà aquest esport!
