Fa uns mesos vaig escriure : L’amabilitat no és un ‘nice to have’, és un ‘must’, motivada per diverses experiències tant com facilitadora de processos d’innovació com en la meva labor docent en la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Aquest article va ressonar amb moltes persones i vaig rebre valuoses reflexions que em van fer molt feliç. En aquest, vaig prometre escriure sobre «donar el màxim». I com el promès és deute, avui, compleixo aquesta promesa.
Donar el màxim no és una opció, és L’Opció. Aquesta afirmació pot sonar a llibre d’autoajuda, però la profunditat de decidir actuar des dels nostres valors personals va molt més enllà d’estratègies ràpides. Per a mi, «donar el màxim» és un valor personal, pròxim al compromís, la responsabilitat i la perseverança. És aquesta motivació intrínseca que t’impulsa a voler millorar contínuament, a descobrir, a no conformar-te amb això de sempre i a innovar constantment.
Principi, actitud, valor… Podria arribar a ser fins i tot una filosofia de vida?
Potser no sempre és donar el màxim, però sí sempre és donar una mica més. Crec que les persones que van sempre una mica més enllà són aquestes que veritablement deixen empremta en la memòria de totes aquelles amb les quals han treballat, estudiat o col·laborat. Perquè les persones que donen sempre una mica més mai passen desapercebudes.
Donar el màxim en cadascuna de les coses que fas pot sonar esgotador. Certament, cal sospesar quan toca i quan no toca tant. Però i si pensem en tot el que ens emportem a nivell personal en termes de satisfacció, d’aprenentatges significatius, de troballes inesperades, de resultats professionals, etc. Per què l’alternativa, quina és? Passar de puntetes pels temes, els projectes, les reunions, les col·laboracions…sense deixar ni rastre de la meva presència? Quin record quedarà de mi llavors? Quina reputació estic construint? I d’aquest pas de puntetes, jo, què m’estic emportant realment?
Lo que haces marca la diferencia, y tienes que decidir qué tipo de diferencia quieres marcar – Jane Goodall
Donar o rebre
Quan penso a donar el màxim, no em refereixo únicament a l’execució tècnica de les meves funcions, sinó a l’acompliment professional en tota la seva amplitud. És a dir, es tracta de fer-ho tan bé com sigui possible i també de fer-ho en harmonia amb les persones que m’envolten.
El psicòleg organitzacional Adam Grant, que ha investigat sobre com les persones ens comportem en els entorns professionals, en el seu llibre Give and Take, explica que hi ha dos tipus de persones.Las takers [oportunistas] que són habitualment egocèntriques i pensen només en el que les altres poden fer per elles. I les persones givers givers [altruistas] que asseguren que les altres també guanyin.
Són les que més d’un cop et poden preguntar: En què puc ajudar-te? Les givers habitualment tenen clar el seu valor i com i quan el poden aportar als altres.
Segons Adam Grant, la majoria som matchers, és a dir, donem a l’altra persona en línia del que hem rebut. Busquem un equilibri entre el fet de donar i rebre. Adam Grant ens diu que aquesta és una manera «segura» de viure la vida, però serà la millor?
I jo què em dono?
Seguint les idees d’Adam Grant, ell sosté que «La generositat crea una cadena de dobles guanyadors: ajuda a aquells que reben i també beneficia a aquells que donen». Personalment, comparteixo plenament aquesta perspectiva en la que les persones que donen el màxim habitualment s’emporten carros plens de valor de tornada. Tot i que és curiós observar com malgrat això, a vegades, per a mi de forma equivocada, posem massa el focus en què ens donen els altres. Però, i jo? Jo que em dono a mi mateixa?
La generosidad crea una cadena de dobles ganadores: ayuda a aquellos que reciben y también beneficia a aquellos que dan – Adam Grant.
No és senzill aterrar això en situacions concretes, perquè cada persona tenim les nostres realitats i circumstàncies. Però tira la vista enrere i recorda aquell projecte personal o professional del qual més satisfet o satisfeta et sents. Qui va ser clau? Possiblement tu.
Clar que a vegades hi ha decepcions on nosaltres donem el màxim i no aconseguim el que esperàvem de tornada. Però des de la meva perspectiva, donar el màxim és com quan en una marató pots sortir des del primer calaix de la línia de sortida, en disposició d’aprofitar qualsevol oportunitat que es presenti. Després, és clar, la carrera és llarga i sempre existeixen circumstàncies que s’escapen del nostre control. No obstant això, la nostra preparació i esforç, abans i durant el procés, ens donen la millor oportunitat possible per a enfrontar cada repte.
Es pot innovar sense donar el màxim?
Era inevitable, portar-me el «donar el màxim» als processos d’innovació, així que aquests dies també em vaig fer aquesta pregunta: Es pot innovar sense donar el màxim? Pensava en els projectes on hem tingut més impacte com el de Monday Happy Monday. La veritat és que és difícil imaginar-se un procés d’innovació veritable sense donar el màxim.
Totes i cadascuna de les persones que participen d’una manera o altra han de tenir la voluntat explícita d’anar una mica més enllà: investigadores, facilitadores, l’equip impulsor, l’equip de disseny, les persones testers, etc. Això és perquè un procés d’innovació no tira endavant amb mitges tintes.
La innovació, i sobretot la humano centrista, requereix una observació amb molta subtilesa en la primera etapa de recerca i de tenir voluntat de qüestionar-ho tot per a poder aprofundir en les necessitats i realitats de les persones que estan en el centre del procés. Requereix potenciar al màxim el pensament creatiu en l’etapa de divergència i d’obrir-se al descobriment de les altres persones implicades en el procés.
Finalment, exigeix esforçar-se per alinear-se per a crear conjuntament. I com no, esforçar-se per fer realitat tot el nou que s’ha ideat, sent capaç de vèncer les resistències de les rutines establertes.
Tornant al principi… Crec fermament que donar el màxim no és una opció. És L’Opció. Et convido a reflexionar: Com apliques aquest valor en la teva vida diària? Seria genial si comparteixes les teves experiències. Estic convençuda que junts podem crear un impacte positiu i durador.
