En el present article, m’agradaria abordar un tema que considero de gran rellevància en la societat actual: la diversitat generacional i com l’abordem en els entorns educatius i laborals. Aquesta reflexió sorgeix arran d’una experiència personal com a docent que em va portar a revisitar la importància de la comunicació, el respecte i l’empatia entre persones de diferents generacions.
Tan sols en la tercera classe del semestre, ja em vaig trobar amb un desacord sorprenent entre els meus alumnes i jo
Fa a penes unes setmanes, en començar el nou semestre a la Universitat de Barcelona, em vaig trobar en una situació inesperada. Va ser en la tercera classe de l’assignatura de Formació en les Organitzacions del Grau de Pedagogia, on soc docent, que em vaig veure embolicada en un sorprenent desacord amb els meus estudiants. Sense entrar en els detalls, puc dir que vaig experimentar una profunda frustració, i en la següent classe no tenia la intenció d’abordar l’assumpte de manera oberta. No obstant això, per a la meva sorpresa, van ser elles i ells els qui van expressar el seu desig de dialogar sobre el succeït.
La veritat és que el que en un principi semblava ser una crisi es va transformar en una valuosa oportunitat per a redirigir la nostra relació i repensar la manera en què abordarem el procés d’ensenyament i aprenentatge que compartirem durant els pròxims mesos.
Els beneficis del diàleg
A continuació, comparteixo amb vosaltres els beneficis que ens va brindar la conversa franca amb els meus alumnes, on les barreres dels rols van desaparèixer i va prevaler la comunicació oberta:
- Comprensió Mútua: Vaig poder endinsar-me en les inquietuds i perspectives dels meus estudiants en relació amb com avaluaria el seu treball. Aquesta comprensió mútua no tan sols va enfortir l’empatia entre nosaltres, sinó que també em va proporcionar informació essencial per a guiar-los i recolsar-los de manera més efectiva en el seu procés educatiu.
- Claredat d’Expectatives: Els meus alumnes, al seu torn, van tenir l’oportunitat de conèixer el meu nivell d’exigència i les expectatives que tinc per al seu acompliment en l’assignatura. Estic segura que aquesta claredat els permetrà enfocar-se amb major determinació i confiança en el seu desenvolupament acadèmic.
- Enfortiment de Vincles: Malgrat trobar-nos en les primeres etapes del semestre, aquesta conversa honesta i oberta va estrènyer el nostre vincle. Sabem que una relació sòlida entre docents i estudiants és fonamental per a l’aprenentatge significatiu i durador, però no sempre és senzill establir-la. I, de fet, encara ens queda un camí per recórrer.
- Enfocament en el Procés d’Aprenentatge: Vaig tenir l’oportunitat de transmetre’ls de forma molt clara que, més enllà de les qualificacions, la qual cosa realment importa és el seu procés d’aprenentatge. Els vaig animar a aprofitar totes les oportunitats d’aprenentatge que se’ls presentin en l’assignatura, encoratjant-los a explorar, qüestionar i comprendre profundament el contingut.
Alguns regals inesperats
Aquell dia, després de la nostra conversa, vam continuar amb la classe i vam plantejar una reflexió en equips al voltant del món d’avui i de que com nosaltres, els pedagogs i pedagogues, podíem fer per a adaptar-nos els primers a la incertesa en què tots els professionals vivim. Haig de dir que van treballar molt bé, van anar més enllà de les reflexions evidents i van tenir l’oportunitat de compartir-les amb tot el grup. Al final de classe, van experimentar la satisfacció d’un treball ben fet.
Per part meva, també vaig rebre un regal d’un valor incalculable: una comprensió més profunda d’aquesta Nova Generació a través d’aquesta experiència. Aquesta generació es distingeix per la seva audàcia i el seu desig de viure amb autenticitat. . Aquesta comprensió ens insta a reconsiderar els nostres mètodes i enfocaments educatius, subratllant la importància de la innovació constant amb els estudiants en el centre del nostre enfocament. És hora de deixar enrere les pràctiques rígides i dissenyar processos d’ensenyament i aprenentatge que s’adaptin a les necessitats i perspectives dels veritables protagonistes.
És hora de deixar enrere les pràctiques rígides i dissenyar processos d’ensenyament i aprenentatge que s’adaptin a les necessitats i perspectives dels veritables protagonistes.
L’empatia, l’obertura i l’adaptabilitat són les claus per a forjar relacions significatives i assegurar un aprenentatge efectiu. Ara bé, com vaig compartir amb els meus alumnes, l’empatia i l’amabilitat no entren en conflicte amb la cerca de l’excel·lència i l’ambició d’aconseguir els millors resultats.
T’has trobat amb reptes similars en el teu entorn laboral?
Encara que aquesta experiència va tenir lloc en un entorn universitari, crec que la seva rellevància transcendeix les aules i es projecta en qualsevol entorn laboral on convisquin diferents generacions. El valor del diàleg obert, la comprensió mútua, el respecte i la col·laboració són principis universals que poden enriquir les nostres vides en diverses esferes.
Us convido a reflexionar sobre la vostra pròpia experiència.
T’has enfrontat a reptes similars en interactuar amb les noves generacions en el teu entorn de treball? Com creus que el diàleg franc pot millorar les relacions entre les diferents generacions que conviuen avui dia en el món laboral? Quines estratègies creus que són eficaces per a entendre millor les perspectives i necessitats de les noves generacions en els equips?
El meu repte personal no ha acabat; el semestre segueix el seu curs. Malgrat les lliçons apreses, procuraré continuar fomentant la curiositat i guiant als meus estudiants cap a un compromís més profund amb el seu propi procés d’aprenentatge. Estic ansiosa per descobrir el que la resta del semestre ens oferirà. Us explicaré! ✨
